Com provar la duresa dels taps de plàstic

Tot i que una zona-reparada de soldadura pot haver superat proves no-destructives, si es requereix un mecanitzat posterior, s'ha de tornar a verificar-la duresa de la zona reparada. Això serveix com a comprovació de l'eficàcia del tractament-d'alleujament de l'estrès. Si la temperatura de temperat és insuficient o el temps de retenció és massa curt, el metall de soldadura dipositat a la zona reparada mostrarà una gran resistència però una ductilitat pobra; durant el mecanitzat, aquesta zona de soldadura dura pot fer que les eines de tall s'estellin o es trenquin fàcilment. A més, un desajust en les propietats mecàniques entre el metall base i el metall de soldadura dipositat pot conduir a concentracions de tensió localitzades i donar lloc a línies de demarcació visibles a la zona de transició de la reparació de la soldadura. Per tant, l'àrea-reparada de la soldadura s'ha d'avaluar i verificar en funció dels seus valors de duresa. Amb una esmoladora de mà, alliseu suaument la superfície de l'àrea{10}}reparada de la soldadura; a continuació, utilitzeu un tester de duresa Brinell portàtil per prendre lectures en tres punts diferents, comparant els valors de duresa de la zona reparada amb els del propi component d'acer fos.

Si els valors de duresa d'ambdues àrees són comparables, indica que el procés de temperat amb oxi-acetilè va tenir èxit essencialment. No obstant això, si la duresa de la zona reparada supera la del component d'acer fos en més de 20 HB, es recomana tornar a treballar fins que la duresa coincideixi molt amb la del metall base. Per als components d'acer colat amb coixinets de pressió-, la duresa posterior al tractament-calor-normalment està dissenyada per situar-se en el rang de 160 a 200 HB; els valors de duresa massa baixos o massa alts són perjudicials per a les operacions de mecanitzat. Si la duresa de la-zona reparada de la soldadura és excessivament alta, es comprometrà la ductilitat del material, reduint així la integritat estructural i el rendiment de seguretat de la carcassa de la vàlvula sota càrrega.